Queribus (Popia Cherucio) es menciona per primer cop el 1020, en el testament de Bernard Taillefer, comte de Besalú. El 1111, el comte de Besalú queda sota el domini del comte de Barcelona. Aquest últim esdevé Rei d'Aragó l'any 1162. Queribus ocupa llavors el nord d'Aragó. Durant la creuada contra el Albigesos, Queribus acull religiosos càtars: Benoît de Termes, diacre del Razès, s'hi va refugiar i hi va morir el 1241. Queribus va ésser el darrer illot de resistència però va caure en mans dels creuats francesos el 1255 i Chabert de Barbaira va ser el seu últim ocupant. Queribus passa directament, al 1239, del regne d'Aragó a les mans de Lluís IX, rei de França. El 1258, el Tractat de Corbeil estableix la frontera entre França i Aragó al sud de les Corbières, a poca distància de Queribus. Aquest castell esdevé la peça clau del dispositiu militar francès del qual Carcassona es el centre militar. Es un dels "cinc fills de Carcassonna": Queribus, Aguilar, Peyrepertuse, Puilaurens i Termes. A finals del s. XIII i el s. XIV, va ser reconstruït totalment pels reis de França i perd el seu interès estratègic el 1659 quan es signa el tractat dels Pirineus i el Rosselló queda annexionat a França. Des de sempre, guardià estratègic del Grau de Maury, Queribus està construït sobre un pic rocós a 728m d'altitud, coronant el Massís de les Corbières, Fenouillèdes i la Plana del Rosselló.
Tres recintes superposats prolonguen el pic rocós. Des del tercer recinte fins al primer, els diferents tipus de finestres i aparells de les muralles posen de manifest les diferents campanyes de construcció. Des de les fines espitlleres que utilitzaven els ballesters fins a les troneres per les armes de foc, queden representats quatre segles d'evolució arquitectònica.
La rampa d'accés, a vegades esculpida en la mateixa roca, està sota control dels defensors. Varis sistemes de defensa de les portes estan presents: rampí, trampes. Els punts vulnerables estan dotats d'altres mitjans de vigilància: camins de ronda, casernes. Quinze o vint homes eren suficients per a defensar el castell.
Encara es troben alguns elements de la vida quotidiana: cisternes, cases, xemeneies, rebost.
En el punt culminant del tercer recinte, la torre mestra domina el conjunt. A l'interior, una sala d'estil gòtic de dues plantes (celler i sala principal) que està il·luminada per una imposant finestra gòtica. A la part oest de la paret, encara hi queden restes del conducte d'una xemeneia.
El sostre ornamentat d'arcades ogives reposa sobre una columna central, lleugerament desfasada del centre de la sala. Les nervadures de les quatre ogives es recolzen sobre pilars piramidals.
Aquest conjunt en forma de voltes sosté una terrassa a la qual es puja per una escala de cargol situada en una torre rectangular adossada a la torre mestra.
A l'exterior de la torre mestra sobre les finestres gòtiques, l'existència d'antigues troneres i el petit aparell de la muralla sembla indicar l'antiguitat de la construcció d'aquesta part, probablement contemporània o anterior al s. XII.
Queribus és el testimoni dels esdeveniments tràgics que varen marcar l'historia de la regió. L'any 1907 esdevé Monument Històric. Des de fa deu anys el castell ha experimentat moltes restauracions tant a nivell de la salvaguarda com de la consolidació dels seus elements arquitectònics.
ACCÉS:
Des de Perpignan, agafar la carretera D117 direcció Saint Paul de Fenouillet, Quillan i Limoux. Al poble de Maury, agafar la carretera D19 direcció Cucugnan. El castell es troba situat a la dreta, al nivell de Grau de Maury.
VISITA:
Un sol tiquet permet visitar el castell i assistir al espectacle "Le Sermon du curé de Cucugnan" al teatre Achille-Mir de Cucugnan.
Durant els messos de juliol i aost el castell i el teatre son oberts tots els dies a partir de les 09h00' (fins a les 21h00' per al castell i fins a les 22h00' per al teatre). Els messos d'abril a juny i el messos de setembre i octubre obren les portes a partir de les 10h00' i tanquen a les 18h00'. La resta de l'any obren unica i exclusivament els caps de setmana i les vacances escolars franceses.
Dies de tancament: Tancat 3 setmanes al gener.
TARIFES
5€ Adults
2€ Joves de 6 a 15 anys
4€ Grups de 20 o mes persones
4€ Audiopass
50€ Visita guiada
4€ Amb la tarja "Intersites"
Pou. Vista nord del castell: tres muralles superposades sobre un pic rocós i la torre mestra.
Plataforma (emplaçament dels antic edificis i les cavallerisses) i accès per una escala de cargol.
Muralla ornamentada amb dos rangs de troneres i canoneres. Accès a la porta protegida per un matacà.
Caserna amb restes d'arcs diafragmes.
Cisterna adossada a la muralla.
Mirador. Porta d'accès al tercer recinte dominada per uns vestigis d'una muralla emmerletada.
Sala amb voltes que porta a una talaia.
Cos de la residència de tres nivells.
Petita sala amb voltes sobre la segona cisterna. Al costat, sala antigament enllosada i restes d'un forn.
Pati. Gran finestra de creuer dominada per tres espitlleres de tipus primitiu. A la dreta, hi ha una torre amb una escala de cargol.
Residència del senyor del castell, antigament cubria dos nivells i quatre creuers d'ogives que reposen sobre una columna gòtica del s. XIV.
Deferencia d'aparell entre els nivells superior i inferior. Forats anteriors al periode real. Damunt una finestra tapiada.
Porta protegida per un matacà exterior i conducte de xemeneia.
Plataforma superior (728 metres).
Sala amb una volta de canó que accedeix a un passatge cobert que condueix a una casamata.
Camí de ronda.
Petit Teatre Achille Mir - "El sermó del capellà de Cucugnan": Cucugnan es el poble del llegendari "Capellà de Cucugnan". En el centre del poble hi ha una casa que s'ha transformat en teatre, dedicat a Achille Mir, escriptor de la regió i autor d'una versió en llengua d'oc i en vers del "Le Sermon du curé de Cucugnan". Achille Mir (Escale 1822-Carcassonne 1901) entra de mica en mica dins del moviment dels febrils provençals (és a dir els escriptor en llengua d'oc). El mencionat escriptor donarà al gènere del conte una dimensió burlesca i moral, il·lustrant el sentiment popular. L'adaptació francesa d'aquest conte, que va ser confiada al escriptor de contes Henri Gougad, submergeix al espectador en un ambient poètic d'alt colorit. Val a dir que el conte fou popularitzat per Alphonse Daudet. La recontrucció del sermó del capellà de Cucugnan permet al espectador d'estar físicament envoltat d'imatges virtuals. Així la sala de projecció es va transformant en el interior d'una església, en el paradís, en el infern...
L'espectacle comença cada mitja hora tot el dia i dura uns 20'.
El Grau de Maury: El Grau de Maury, del llatí "Gradus" (marxa, pas) es una colladade les Corbières Orientals situada a 432 metres d'altitud. Divideix en dos els territoris dels pobles veïns de Cucugnan i de Maury.
Desenboca en la vall fòssil de Maury
Aquest indret natural d'excepcional bellesa, protegit des del 1943, ofereix al visitant una considerable riquesa geològica i botànica: matolls olorosos, farigola, plantes inmortals i algunes espècies d'orquídies indígenes.
El Molí de vent "d'Omer": Tant la construcció com el seu mecanisme van ser restaurats el 2003.
El seu nom va ser mencionat per primera vegada en els documents d'arxiu l'any 1692 i va pertànyer al senyor de Cucugnan fins a la revolució. El 1838 es va considerar que estava en ruïnes.
Les seves aspes de freixe s'orienten de cara al vent mitjançant un sostre giratori. Estan forrades amb una tela que el moliner desplegava segons la força del vent.
La viga mestre es de roure i els engranatges de boix. Les moles horitzontals són de granit.
Aquest molí va ser edificat directament sobre el pic rocós, sobre tres antigues eres. Es el testimoni d'una policultura en la que el blat ocupava un lloc molt important fins a itjans del s. XIX. L'economia local es limitava al conreu dels cereals i a la cria de cabres i ovelles.
L'Església de St. Julià i Santa Basilisia: L'advocació de l'església parroquial de Cucugnan indica l'antiga situació de l'edifici religiós, en època carolíngia. Tanmateix això no indica un emplaçament agrupat.
Quan els senyors de Cucugnan fixen la seva residència i afirmen el seu poder, el lloc de culte es trasllada al castell, a l'esplanada situada al cim del poble. L'església es menciona per primer cop el 1360.
Molt deteriorada va ser destruïda cap el 1860 per a edificar-hi l'església actual. Posteriorment va ser restaurada el 1991.
L'església d'estil neogòtic, es composa d'una nau de tres voltes, d'un altar poligonal, de dues capelles que formen un creuer i d'un campanar a la part nord del cor. El conjunt de l'edifici està ornamentat d'arcades ogives.
La capella nord està consagrada a Santa Margarida i s'hi poden apreciar dues estàtues seves. A l'altar, podem apreciar una estàtua de Santa Àgata amb Sant Julià i Santa Basilisia. Aquestes estàtues de fusta daten del s. XVII.
A la capella sud podem veure-hi una estàtua de la Verge Maria encinta del s. XVII. L'originalitat d'aquesta representació de la Verge desperta la curiositat dels visitants.
El museu de la prehistòria de Tautavel: (Reprenem la ruta cap a Perpignan, Tautavel es indicat a l'esquerra, a una dotzena de quilometres). Evoca les descobertes realitzades des del 1971 en aquest emplaçament arqueològic prehistòric únic en tot Europa. No massa lluny d'allà es troba la gruta de Caune de l'Arago on es va trobar un crani d'homo erectus que data uns 450.000 anys d'antiguitat.
Albergs, habitacions d'hostes i hotels:
* Els marcats amb aquest símbol son altament recomanats per l'Aldea Càtara.
Albergs i Habitacions
Adreça / Contacte
Telèfon
Fax
Chambres d'Hôte - La Fleurine
Padern, a l'est de Cucugnan per la D14)
Bruno i Fabienne Schenck
4 68 45 01 03
Productes locals: Boutique multi-producte a la Miellerie dels dos castells a Cucugnan
Degustació de vins: Comentaris. A la propietat de Révérend "Domaine du Révérend" a Cucugnan
Taller "Du Figuier" a Cucugnan. Escultures de terra cuita.
son altament recomanats per l'Aldea Càtara.