|
 |
ATENCIÓ : Per poder fer més entenedor el text hem posat a la vostra disposició un Diccionari de Termes en el qual podeu consultar les paraules en color. Només heu de picar-hi a sobre !!! |
Es creu que els orígens del catarisme estan en el bogomilisme de Bulgària, que fou portat des de l'Orient per cavallers i mercaders. El catarisme fou molt important a Occitània, és per això que els càtars també s'anomenen albigesos (originaris de la ciutat d'Albí), tot i que Tolosa, Carcassona, Narbona, Foix i Besiers, foren tant, o més importants que Albí.
El nom de càtar (pur, en grec) fou donat pels catòlics, se'ls hi donar d'altres noms depenent del seu establiment geogràfic. Els càtars però, es feien dir cristians o homes bons. El catarisme professava un dualisme procedent del maniqueisme i del gnosticisme a traves del bogomilisme. Pels càtars hi ha dos principis irreductibles, el bé i el mal, Déu i dimoni, aquest darrer creador de la matèria; Crist és un àngel enviat per Déu, ensenya als homes el camí del cel, però la seva passió no ha tingut eficàcia salvadora i hom obté la redempció amb la pròpia ascesi i entrant a formar part dels purs. El catarisme predicava el menyspreu del cos, refusava el matrimoni i tota relació sexual (les dos darreres observacions no són compartides per alguns estudiosos), i els estava vedat el consum d'alguns aliments. Els càtars es dividien en perfectes i creients, els ritus estrictes valien principalment pels primers, mentre que els segons, rebien el consolamentum , ritu que constituïa l'admissió al grau dels perfectes. El catarisme fou combatut per Inocenci III i els seus successors amb la predicació de cistercencs i dominicans, amb el Concili IV del Laterà, amb la croada albigesa i amb la inquisició. Fou pràcticament desfet a la segona meitat de segle XIII, però se'n mantingueren uns reductes a Occitània fins el segle XIV, i a Itàlia i Albània fins el XV. |