Bogomilisme : "Secta" atribuida al Pope Bogomil i difosa a Bulgària a partir de meitat del segle X. Pretenia provocar una reforma social de l'Esgésia oriental, l'abolició de l'esclavisme i la confiscació i repartiment dels seus béns, així com l'avolició de l'esclavisme. Influida per doctrines neomaniquees de l'Àsia Menor, conservava del cristianisme els llibres dels salms i dels profetes i l'oració del parenostre. El bogomilisme s'esten per tot l'Imperi Bizantí durant els segles XI i XII, i perdurà fins la conquesta turca al segle XV. Va influir sobre moviment anàlegs com el catarisme. El centre de difusió fou la ciutat de Plovdiv (o Filopòpolis, Tràcia).
Maniqueisme : Doctrina que data del segle II de la nostra Era, que admet dos principis, un pel bé i un altre pel mal. El fundador del maniqueisme fou Manes , va neixer a Nardinu de Babilonia pels voltans de l'any 215 . Va publicar un nou evangeli l'any 242 , a Gundesapor, a la residencia del rei Sapor I , qui pretenia que Manes curés al seu fill malalt, però el nen mor i Manes s'ha d'exiliar a Persia. En la seva vida herrant va fer molta propaganda oral y va escriure infinitat de cartes i tractats, que no s'han conservat. Manes torna a Babilonia, i Sapor I el fa empresonar i no va sortir fins la mort del rei, el 274 . Ormuz I , el seu successor li va ser favorable, però a la seva mort, Bahram I , es mostrà contrari a les seves doctrines i el 276 el va fer cricificar ordenant que els seus membres destroçats es pengessin per les portes de la ciutat.
Ascesi : Exercici d'esforç i de la voluntat que, amb vista de la consecució d'un fi o ideal religios (en aquest cas), s'orienta a un desenvolupament conscient i sistemàtic dels aspectes que l'afavoreixen i una abstenció dels que la dificulten.
Gnosticisme : Comuniutats cristianes que profesaven la salvació per la gnosis -Gnosis= coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l'home. Per als gnòstics es contraposen la ciencia (coneixement profà) i la fe (coneixement imperfecte)-. Hom pot reduir l'ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts:1.- El Déu Suprem és trascendent, diferent del creador del món o demiürg.2.- L'home espiritual (pneumàtic) es constituit per un element diví, que el diferencia esencialment de l'home no pneumàtic.3.- I la salvació consisteix en el coneixement d'aquesta
Consolamentum : És el ritus càtar que serveix per ordenar als perfectes, seria com un baptisme càtar, és per tan el ritus més importan de l'esglesia dels Bons Homes/Dones. S'administrava per imposició de mans, i els creient no el revien fins que es creien a punt de morir.
Metempsícosi: Traspàs de l'ànima humana, en separar-se del cos arran de la mort, al cos d'un altre ésser: una persona, un animal o àdhuc un vegetal. L'ànima és independent del cos i, generalment, també de l'home com a subjecte moral, segons el comportament del qual és retribuïda amb una nova encarnació més noble o és sotmesa a purificació en passar a animar un ésser inferior. És una docrina d'origen oriental.
Faidits : Nobles desposseïts de les seves terres, de les seves possessions i de la seva condició de nobles.
